Aquest treball estudia la trajectòria inicial d’Honoré de Balzac i el context intel·lectual i espiritual en què es forma la seva obra. Parteix de la seva biografia, de l’ambient cultural del París romàntic i de la seva extraordinària curiositat per la literatura, la filosofia, la ciència, la religió i les doctrines espirituals. L’estudi analitza especialment la relació entre el Realisme balzaquià i l’interès per descobrir les forces que actuen darrere dels fenòmens visibles. Aquesta formulació constitueix una interpretació de conjunt de la seva obra i no una doctrina que Balzac expressés literalment amb aquestes paraules.
El treball situa aquesta inquietud dins la sensibilitat romàntica i examina les diferents vies d’aproximació a allò que escapa de l’experiència ordinària: la imaginació, la mística, el magnetisme, la filosofia, l’experiència interior, la ciència i l’art. També estableix una distinció entre les diverses formes d’exploració de la consciència presents en la cultura del segle XIX i evita identificar la literatura visionària amb els estats provocats per les drogues. En aquest context, es delimita cronològicament la qüestió del Club des Hashischins, posterior a Els proscrits, i es considera el camí particular de Balzac, més vinculat a la ciència, la filosofia, la mística, la imaginació i la literatura.
Una part essencial de l’estudi està dedicada a les fonts espirituals que preparen l’entrada en Els proscrits: la mística cristiana, Jakob Böhme, Swedenborg, Martínez Pasqually, Louis-Claude de Saint-Martin, Miguel de Molinos, Madame Guyon, Antoinette Bourignon i Barbara von Krüdener. Aquest recorregut permet observar la presència de diferents tradicions interessades en la relació entre el món visible i una realitat espiritual, sense convertir Balzac en deixeble ortodox de cap d’aquestes escoles. La seva relació amb elles és considerada principalment des de la literatura i la filosofia.
Finalment, el treball presenta l’itinerari de lectura que continuarà amb Els proscrits i amb les obres posteriors relacionades amb la recerca filosòfica, mística i visionària de Balzac. Aquest itinerari permet seguir com una mateixa preocupació interpretativa es desplaça successivament cap a la mística medieval, la ciència, el pensament, la transformació espiritual, l’art, la música, la religió i l’experiència sobrenatural. El treball constitueix així el punt de partida d’un recorregut destinat a estudiar les diferents formes amb què Balzac explora la relació entre la realitat visible i allò que, segons la nostra interpretació, es troba darrere de les seves aparences.
