El nucli de l’estudi se centra en el Nom diví El Shaddai, interpretat com a principi “constructiu” vinculat a la mesura i la proporció, i en les seves ressonàncies gemàtriques: Shaddai (314) com a al·lusió a π, i El Shaddai (345) en relació amb Moisès (Moshe), Hashem i la mediació entre allò humà i allò diví. A partir d’aquestes correspondències, es proposa una lectura segons la qual la matemàtica del cercle i la doctrina dels Noms —inclosa la seva ubicació a l’Arbre de la Vida i la funció del Tetragrama— permeten comprendre la geometria com a via de coneixement i com a metàfora del Gran Arquitecte de l’Univers.
6/06/25
GEOMETRÍA SAGRADA Y NOMBRES DIVINOS
Aquest treball presenta la geometria sagrada com un llenguatge simbòlic que articula natura, arquitectura i cosmos, i n’analitza la convergència amb la simbologia maçònica i la mística jueva. Després d’exposar proporcions i patrons clàssics —la proporció àuria, el nombre π i la successió de Fibonacci— s’examina el paper de l’escaire i el compàs com a emblemes de rectitud, mesura i trànsit iniciàtic, expressat simbòlicament com el pas “del quadrat al cercle”.
