La hipòtesi central sosté que els episodis de violència ritualitzada presenten una analogia notable amb un relat alquímic atribuït a Zòsim de Panòpolis, on es descriu, en llenguatge visionari, la descomposició i recomposició de la matèria dins del matràs. En aquest marc, els càstigs es llegeixen com a metàfores de processos alquímics clàssics (separació, calcinació, purificació i culminació), compatibles amb la lògica maçònica de mort i renaixement simbòlics. L’estudi conclou que aquests graus poden entendre’s com una pedagogia de transmutació interior: del desordre passional a la reintegració conscient, més que no pas com una apologia de la represàlia.
11/17/23
3 GRADOS ALQUÍMICOS EN EL R.E.A.A
Aquest treball replanteja el sentit iniciàtic dels tres graus del Ritu Escocès Antic i Acceptat coneguts popularment com a “graus de la venjança” (9è, 10è i 11è). A partir de l’anàlisi de les seves llegendes —centrades en la persecució, captura i càstig dels assassins d’Hiram per ordre de Salomó— es proposa que el motiu punitiu, llegit literalment, amaga una estructura simbòlica més profunda vinculada a la transformació de l’iniciat.
La hipòtesi central sosté que els episodis de violència ritualitzada presenten una analogia notable amb un relat alquímic atribuït a Zòsim de Panòpolis, on es descriu, en llenguatge visionari, la descomposició i recomposició de la matèria dins del matràs. En aquest marc, els càstigs es llegeixen com a metàfores de processos alquímics clàssics (separació, calcinació, purificació i culminació), compatibles amb la lògica maçònica de mort i renaixement simbòlics. L’estudi conclou que aquests graus poden entendre’s com una pedagogia de transmutació interior: del desordre passional a la reintegració conscient, més que no pas com una apologia de la represàlia.
La hipòtesi central sosté que els episodis de violència ritualitzada presenten una analogia notable amb un relat alquímic atribuït a Zòsim de Panòpolis, on es descriu, en llenguatge visionari, la descomposició i recomposició de la matèria dins del matràs. En aquest marc, els càstigs es llegeixen com a metàfores de processos alquímics clàssics (separació, calcinació, purificació i culminació), compatibles amb la lògica maçònica de mort i renaixement simbòlics. L’estudi conclou que aquests graus poden entendre’s com una pedagogia de transmutació interior: del desordre passional a la reintegració conscient, més que no pas com una apologia de la represàlia.
