9/24/24
ANTÍGONA: LLEI, VERITAT I ESPERANÇA
Aquest article analitza la tragèdia Antígona de Sòfocles des d’una lectura compatible amb l’ètica i l’horitzó simbòlic de la maçoneria contemporània. A partir del conflicte entre Antígona i Creont, s’hi estudia el xoc entre la llei divina i la llei civil i les seves implicacions per a la justícia, l’autoritat i els deures familiars. L’anàlisi s’articula al voltant de tres eixos: l’esperança com a motor de l’acció moral, la recerca de la veritat com a fidelitat a un ordre superior que no es pot reduir a la raó d’Estat, i la venjança —juntament amb la supèrbia i l’obstinació— com a impuls destructiu que trenca l’equilibri i condueix a la catàstrofe. Finalment, la rectificació tardana de Creont s’interpreta com una advertència sobre la necessitat de moderació, humilitat i promptitud ètica, condicions imprescindibles perquè la llei no derivi en tirania i l’ordre no desemboqui en destrucció.
