3/04/25

MASONERÍA Y CÁBALA DE LA EDAD MEDIA A LA POSMODERNIDAD

Aquest treball estudia la influència de la càbala en la maçoneria com un procés històric de recepció, traducció cultural i resignificació simbòlica. Des dels orígens medievals de la mística jueva i la seva expansió a l’Edat Moderna, s’analitza com la càbala es projecta més enllà de l’àmbit rabínic a través de la Càbala Cristiana del Renaixement i del seu diàleg amb corrents hermètics, alquímics i teosòfics, configurant un repertori conceptual que circula en la cultura europea.

A partir d’aquest marc, l’estudi examina la incorporació de motius cabalístics en ambients iniciàtics i, de manera particular, en el context maçònic, tenint en compte la pluralitat de “càbales” (mística, filosòfica, teúrgica, esotèrica i psicològica) i els seus usos canviants. Es posa un èmfasi especial en el paper del simbolisme —amb el Temple de Salomó com a nucli imaginari— i en la funció del ritual com a tecnologia espiritual orientada a l’autoconeixement i a la transformació moral. Finalment, es revisen lectures contemporànies (acadèmiques, vivencials i universalistes) per mostrar com la maçoneria ha integrat, reinterpretat i actualitzat elements cabalístics en diferents contextos històrics.