Es presta una atenció particular al cicle solar i als solsticis, així com a la seva resignificació maçònica (Sant Joan d’estiu i d’hivern), i a l’obelisc com a eix d’elevació i orientació. Finalment, s’incorpora el cas de Julià l’Apòstata per il·lustrar la relació entre filosofia, religió i política a la Roma tardana i el seu eco en la concepció maçònica de l’ordre moral i la raó. Es conclou que la maçoneria actua com un dispositiu de traducció simbòlica del llegat romà cap a un programa de perfeccionament individual i cohesió social.
9/22/24
MASONES Y ROMANOS
Aquest treball analitza les connexions simbòliques i filosòfiques entre la tradició romana i la maçoneria moderna, i mostra com determinats motius clàssics han estat heretats, adaptats i reinterpretats dins l’estructura ritual i doctrinal maçònica. S’hi estudien, especialment, la figura de l’arquitecte i la metàfora de la construcció com a pas del caos a l’ordre; el simbolisme de la llum en el marc dels cultes solars romans (Apol·lo, Hèlios i Sol Invictus) i la seva continuïtat en la recerca maçònica de la “Llum”; la tríada saviesa-força-bellesa com a principi d’harmonia; i els emblemes d’autoritat i d’autogovern, llegits des de l’ideal de l’imperium i l’ètica de la moderació.
