L’article posa aquest motiu en relació amb la interpretació de Gershom Scholem sobre certs textos cabalístics medievals, en els quals el profeta veu davant seu la forma del seu propi jo. A partir d’aquesta comparació, es defensa que tant la “naturalesa perfecta” de l’hermetisme àrab com la “forma del propi jo” de la Càbala responen a una mateixa estructura visionària: l’aparició d’una figura espiritual superior, íntimament vinculada al subjecte, que fa possible la visió i canalitza el coneixement revelat. L’estudi mostra així la continuïtat d’un mateix esquema simbòlic en tradicions diverses, des del daimon personal grec fins al doble espiritual cabalístic.
Finalment, el treball incorpora les lectures de Henry Corbin i Carl Gustav Jung per il·luminar aquesta experiència des de dues perspectives modernes. Corbin permet interpretar-la a partir del món imaginal i de la figura de l’àngel personal, mentre que Jung hi veu una possible manifestació simbòlica del Si-mateix. L’article conclou que la visió no s’entén aquí com una percepció immediata del diví, sinó com una experiència mediada per una forma espiritual superior del subjecte, en la qual s’articulen identitat, revelació i coneixement.
