Aquest treball, basat en l’article d’Elliot R. Wolfson “La hermenéutica de la experiencia visionaria: revelación e interpretación en el Zohar”, analitza la importància de l’experiència visionària dins la mística del Zohar. La idea principal és que la visió no s’hi entén com un fenomen secundari o excepcional, sinó com una manera d’accedir al coneixement espiritual. En aquest context, veure, comprendre i interpretar no són coses separades, sinó parts d’un mateix procés.
A partir de la lectura del passatge de l’Èxode en què es diu que el poble “va veure les veus”, el Zohar interpreta la revelació del Sinaí com una experiència alhora visual i auditiva. Aquesta visió no és només una imatge sorprenent, sinó una forma de comprensió: el poble veu i, al mateix temps, entén. El treball destaca cinc idees principals: que la visió és l’origen del coneixement teosòfic; que la comprensió del text sagrat està lligada a una visió de la Glòria divina; que aquesta visió necessita una mediació, que el Zohar identifica amb la Shejinà; que la mateixa experiència visionària pot tenir un valor interpretatiu; i que la lectura profunda del text pot conduir a un estat revelador de la consciència. Així, el Zohar presenta la revelació i la interpretació com dues dimensions d’una mateixa experiència espiritual.
