Aquest article parteix d’aquesta idea, però es planteja una pregunta diferent: una mateixa obra pot admetre més d’una forma de lectura? Es defensa que sí. A més de la lectura estructural descrita per Todorov, alguns relats permeten una lectura simbòlica o visionària que dirigeix l’atenció cap al significat de les imatges, els somnis, les visions o els estats extraordinaris de consciència.
A partir de l’anàlisi d’obres de Hoffmann, Poe, Nerval, Maupassant, Balzac, Blake, Meyrink i Schmitz, l’article mostra que aquestes dues formes de lectura no són incompatibles, sinó complementàries. Mentre la teoria de Todorov explica com es construeix l’efecte fantàstic, la lectura simbòlica o visionària explora el significat que aquestes experiències poden adquirir per al lector.
La conclusió és que la literatura visionària no constitueix un gènere diferent de la literatura fantàstica, sinó una manera d’aproximar-se a determinades obres. Això permet ampliar la proposta de Todorov sense qüestionar-la i comprendre millor la riquesa interpretativa d’uns textos que continuen suscitant noves lectures.
