L’estudi aborda l’aparició de l’humanisme renaixentista, la crisi barroca, el racionalisme modern, la Il·lustració i la crítica kantiana de la raó, mostrant com el Romanticisme alemany reaccionà davant els límits del pensament il·lustrat mitjançant la reivindicació del sentiment, la imaginació, el mite i la subjectivitat. Igualment, s’analitza la persistència de tradicions simbòliques, hermètiques i gnòstiques paral·leles al desenvolupament de la modernitat racional, així com la seva influència posterior en moviments com el Simbolisme, el Surrealisme, l’Expressionisme o diverses corrents espirituals contemporànies.
Finalment, l’assaig reflexiona sobre les contradiccions de la modernitat tècnica i de la cultura postmoderna, caracteritzades simultàniament pel domini de la racionalitat científica i pel retorn de necessitats espirituals, simbòliques i existencials que la pura lògica racional no aconsegueix satisfer plenament. El treball conclou plantejant la tensió entre raó i misteri no només com un fenomen històric i cultural, sinó també com una dimensió interior de la mateixa experiència humana.
