Es presta una atenció especial a El Horla (1887), considerada una de les obres fonamentals de la literatura fantàstica moderna, tot destacant-ne la relació amb el context científic i intel·lectual de la fi del segle XIX, marcat pels estudis sobre la hipnosi, la psicologia i les alteracions de la ment. Igualment, s'examina la influència que exerciren en l'autor la malaltia, el seu profund escepticisme filosòfic i una visió desencantada de la condició humana.
L'article defensa que El Horla representa el punt culminant d'un procés creatiu en què el realisme psicològic es transforma en una exploració dels límits del coneixement i de la fragilitat de la consciència, convertint Maupassant en un dels precursors de la sensibilitat literària contemporània.
