El descens del protagonista cap a la foscor interior s'interpreta com una inversió moderna del viatge iniciàtic tradicional: lluny de conduir a la revelació o al renaixement espiritual, culmina en el buit existencial i en l'absència de transcendència. L'estudi posa en relació aquest simbolisme amb la «nit obscura» de sant Joan de la Creu, amb la tradició hermètica i amb la literatura visionària, i mostra com La nit anticipa la tragèdia psicològica d'El Horla, convertint-se en una obra de transició entre el relat fantàstic clàssic i la sensibilitat existencial del segle XX.
6/27/26
“LA NOCHE”, UN CUENTO DE GUY DE MAUPASSANT
Aquest article analitza La nit (1887), un dels relats fantàstics més significatius de Guy de Maupassant, des d'una perspectiva simbòlica i iniciàtica. Més enllà de la seva aparent senzillesa argumental, el conte transforma un passeig nocturn pels carrers de París en una al·legoria del progressiu esfondrament de la consciència. La desaparició dels habitants, de la llum i, finalment, del mateix significat de la ciutat expressa la pèrdua de totes les referències que sostenen la identitat humana.
