L’estudi sosté que la novel·la no gira principalment al voltant de la figura del dimoni, sinó del discerniment, entès com la capacitat de distingir la veritat de l’aparença quan l’experiència deixa de proporcionar certeses. Des d’aquesta perspectiva, Biondetta esdevé la prova que posa a examen el judici de don Álvaro i converteix la seva consciència en l’autèntic escenari de l’acció.
Aquesta interpretació permet entendre El diable enamorat com una obra de transició entre la narrativa meravellosa del segle XVIII i una nova concepció de la literatura fantàstica, centrada en l’exploració de l’experiència interior. La coexistència del món quotidià, del somni i de la visió anticipa una estructura narrativa que serà desenvolupada posteriorment per la literatura visionària dels segles XIX i XX.
Més que inaugurar únicament una nova manera d’escriure el fantàstic, Jacques Cazotte obre una tradició literària en què el misteri deixa de situar-se exclusivament en el món exterior per convertir la consciència humana en el veritable espai del conflicte, del coneixement i del discerniment.
Paraules clau: Jacques Cazotte; El diable enamorat; literatura fantàstica; literatura visionària; discerniment; mundus imaginalis.
Més que inaugurar únicament una nova manera d’escriure el fantàstic, Jacques Cazotte obre una tradició literària en què el misteri deixa de situar-se exclusivament en el món exterior per convertir la consciència humana en el veritable espai del conflicte, del coneixement i del discerniment.
Paraules clau: Jacques Cazotte; El diable enamorat; literatura fantàstica; literatura visionària; discerniment; mundus imaginalis.
