A partir de les idees d'Emanuel Swedenborg i del context del Romanticisme tardà i del Simbolisme, s'analitza com Gautier construeix una narrativa en què la imaginació esdevé una facultat de coneixement i la realitat visible s'obre a una dimensió simbòlica més profunda. Aquesta perspectiva permet distingir la literatura visionària de la literatura fantàstica, ja que l'element extraordinari deixa de ser un recurs narratiu per convertir-se en l'expressió d'un canvi en la consciència.
L'assaig defensa que Spirite constitueix el primer grau d'un recorregut literari que pot continuar-se amb obres com Aurélia, Axël, Lilith, La colina de los sueños y El ángel de la ventana de Occidente. Llegides en una determinada seqüència, aquestes novel·les poden entendre's com les successives operacions d'un procés simbòlic de transmutació interior, comparable, des d'una perspectiva hermenèutica, a les etapes de la Gran Obra alquímica. Així, la literatura visionària deixa de ser només un objecte d'anàlisi estètica per revelar-se també com un possible camí de realització personal, en el qual cada obra contribueix a ampliar la consciència del lector i a transformar la seva manera d'habitar el món.
L'objectiu d'aquest treball no és demostrar l'existència d'un programa iniciàtic compartit pels autors estudiats, sinó proposar una nova clau de lectura que permeti comprendre aquestes obres com les diferents etapes d'un únic procés de coneixement i de transformació de l'ésser humà.
