Aquest article analitza el problema de l’origen del mal en la càbala luriànica a partir del Tzimtzum, la contracció o autolimitació de l’Ein Sof que fa possible l’existència d’un món diferenciat de la realitat divina. La interpretació tradicional, transmesa principalment per Jaim Vital en l’Etz Jaím, situa l’origen del mal en la Shevirat ha-Kelim, la ruptura dels recipients com a conseqüència de la incapacitat de contenir la intensitat de la llum divina. D’aquesta fractura sorgeixen la dispersió de les espurnes divines i les qelipot, i s’inicia el procés de restauració còsmica conegut com a Tiqún.
A partir de l’estudi de Christoph Schulte sobre el Tzimtzum i, especialment, de les tradicions transmeses per Yosef ibn Tabul i Israel Sarug, l’article proposa una reconsideració d’aquesta interpretació. Aquestes tradicions introdueixen un element anterior a la contracció pròpiament dita: l’activació de la Guevurà, el principi del rigor o de la restricció, sense la qual el Tzimtzum no podria produir-se. Aquesta precisió permet situar l’origen de la tensió que posteriorment es manifestarà en la creació en un moment anterior a la Shevirat ha-Kelim.
L’article planteja així la hipòtesi que la reshimó, el vestigi deixat per la retirada de la llum divina, no constitueix un espai metafísicament neutre, sinó que conserva també la petjada d’aquesta Guevurà primordial. Abans de l’aparició del Kav, d’Adam Kadmon i de les sefirot, la creació quedaria marcada ja per la presència del principi de restricció. Des d’aquesta perspectiva, la Shevirat ha-Kelim no seria l’origen absolut del mal, sinó el moment en què es manifesta una tensió que ja estava inscrita en l’estructura de la creació des del Tzimtzum.
Finalment, aquesta interpretació permet reconsiderar el significat del Tiqún. La restauració còsmica no consistiria únicament a reparar les conseqüències de la ruptura de les vasijas, sinó també a restablir l’equilibri entre la Guevurà i el Jesed, entre el rigor i la misericòrdia. El mal apareixeria així com la manifestació d’una tensió originària, mentre que el Tiqún representaria el procés permanent mitjançant el qual aquesta tensió pot ser transformada i integrada en un ordre renovat. La proposta obre, d’aquesta manera, una nova via per comprendre la cosmologia luriànica i per abordar, des de la mística jueva, una de les qüestions fonamentals de la filosofia: com pot sorgir el mal en un món que procedeix de l’Infinit diví.
