En aquest marc, el treball defensa que la maçoneria, entesa com una fraternitat orientada al perfeccionament individual i social, s’acosta més a l’horitzó optimista de Virgili: tant la història com el subjecte poden millorar mitjançant la virtut, l’educació i el treball interior. La conclusió subratlla que aquesta lectura permet entendre la “harmonia universal” maçònica com un projecte ètic de regeneració, més que no pas com una nostàlgia d’un passat perdut.
9/23/24
PROGRESO MORAL Y ARMONÍA UNIVERSAL
Aquest article explora correspondències entre els ideals de la maçoneria contemporània i la tradició romana a partir de la noció de progrés i regeneració moral. L’eix comparatiu contraposa la visió pessimista d’Hesíode sobre les edats de l’home —una història de degradació que culmina en l’Edat de Ferro— amb la proposta virgiliana de renovació, especialment a la quarta ègloga de les Bucòliques, on s’anuncia el retorn d’una Edat d’Or. S’analitza com la literatura romana, i en particular Virgili, construeix un imaginari polític i espiritual de restauració de l’ordre després del caos, reforçat a l’Eneida com a relat fundacional i legitimador.
