El text analitza el procés de romanització a la Ribera d’Ebre a partir de la conquesta romana (218–197 aC) i descriu els canvis en l’organització del territori i del poblament, amb el pas dels assentaments ibèrics en alçada a un model basat en les villae i les ciutats. A partir de l’evidència arqueològica i l’estudi de la distribució dels jaciments, s’hi destaca la concentració d’assentaments a les planes al·luvials vinculades a l’Ebre, el paper del riu com a eix de comunicació i de producció agrària, i la progressiva reestructuració del poblament en època imperial i tardana. Finalment, es consideren les activitats econòmiques documentades —amb especial atenció a la producció vinícola— i la problemàtica identificació de possibles nuclis urbans a la comarca a partir de les fonts clàssiques.
