Aquest treball aplega una nova selecció de planxes maçòniques que no s’haurien d’abordar amb una mirada dogmàtica ni amb la rigidesa cartesiana pròpia de diccionaris i vocabularis. Cada planxa neix del diàleg viu entre l’autor i el símbol; per això, té un caràcter inevitablement personal i circumstancial, arrelat en una experiència concreta i en l’horitzó d’un temps i un lloc determinats.
Llegides des d’aquesta perspectiva, aquestes pàgines no pretenen fixar definicions, sinó despertar ressonàncies. Fora de la immobilitat del dogma, la consciència avança com un rierol de muntanya que, en superar cada desnivell, no repeteix el mateix curs: a cada salt es renova i descobreix un paisatge diferent.