Enfrontat al catalanisme polític i cultural, mantingué una croada persistent contra l’ús públic del català i contra els sectors eclesials que el normalitzaven. Després de 1931, conspirà contra la Segona República, s’acostà a la Falange i, durant i després de la Guerra Civil, s’alineà amb el franquisme, al qual serví com a predicador i legitimador ideològic fins a la seva mort. La seva figura sintetitza, en clau personal, el pas del tradicionalisme carlí a les formes polítiques del feixisme i del franquisme, i il·lustra com una part del clericat va actuar com a agent actiu de mobilització i legitimació de l’autoritarisme a l’Espanya contemporània.
6/27/19
EL CANONGE MONTAGUT
Josep Antoni Montagut Roca (Móra d’Ebre, 1878–1956) fou un clergue i intel·lectual integrista que esdevingué una figura destacada del tradicionalisme espanyol i del nacionalcatolicisme. Doctor en Teologia i posteriorment canonge de la catedral de Badajoz, va combinar la sotana amb una intensa activitat política basada en l’oratòria i la propaganda. Format en una nissaga carlista, s’implicà aviat en el carlisme català i arribà a ser consiliari de la Junta Regional Tradicionalista, convertint-se en un orador de gran projecció en mítings i aplecs. La seva trajectòria ideològica evolucionà des de l’integrisme i el carlisme més militant cap a posicions cada vegada més espanyolistes, antiliberals i anticomunistes: participà en l’escissió mellista, col·laborà en la fundació del Partido Católico Tradicionalista i, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es vinculà a la Unión Patriótica, des d’on defensà l’autoritarisme i mostrà admiració pel feixisme italià.
