Aquest treball explora la figura de la saviesa exiliada —la Doble Sofia— com a eix simbòlic que connecta el gnosticisme, la càbala, l’alquímia i els alts graus del Ritu Escocès Antic i Acceptat (R.E.A.A.), a partir del Bahir i de la lectura de Gershom Scholem sobre la dualitat de la Saviesa divina.
L’assaig analitza la tensió entre la Saviesa superior i la Saviesa caiguda com una narrativa de pèrdua i restitució —expressada en la fractura del Temple, la pèrdua del Nom i la recerca de la Paraula Perduda— i interpreta els graus del R.E.A.A. com una arquitectura simbòlica coherent que dramatitza la caiguda de la Shekhinà, l’Ànima del Món, i el seu retorn cabalístic a la Unitat.
Descarrega el text complet en PDF
