La recerca posa de manifest com la infantesa a Móra d’Ebre, marcada pel paisatge de l’Ebre i pel món rural, així com l’impacte traumàtic de la Guerra Civil i de l’exili republicà, es convertiren en elements fonamentals de la seva sensibilitat artística i humana. Aquestes experiències configuraren una obra profundament vinculada a la memòria, a la dignitat humana i a la reflexió sobre els conflictes socials i històrics del segle XX.
L’estudi examina igualment la integració de Messeguer dins el context cultural mexicà i la seva vinculació amb la segona generació del muralisme mexicà. Tot i rebre la influència d’artistes com José Clemente Orozco, Diego Rivera o Rufino Tamayo, Messeguer desenvolupà un llenguatge propi caracteritzat per la combinació entre humanisme, crítica social i experimentació formal. La seva obra evolucionà progressivament des d’un muralisme més narratiu cap a formes més expressives, simbòliques i properes a determinats recursos de l’abstracció.
El treball dedica una atenció especial a diversos murals significatius de la seva trajectòria, entre els quals destaquen La creación humana y la economía (1963), El fenómeno de la comunicación lingüística i El Quijote, mensaje oportuno (1981). Aquestes obres permeten observar la seva reflexió sobre l’origen de les civilitzacions, la guerra, el sofriment humà, la comunicació, la llibertat i el paper social de l’art. L’anàlisi mostra com Messeguer entenia el mural com una eina de comunicació pública i de compromís amb la realitat humana.
Finalment, l’estudi aborda la recepció crítica de la seva obra, especialment dins l’àmbit mexicà, i destaca la singularitat d’un artista que va saber integrar dues memòries culturals —la catalana i la mexicana— en una proposta artística coherent i profundament humanista. La figura de Benito Messeguer emergeix així com un exemple significatiu de la contribució de l’exili republicà català a la cultura mexicana i com una veu singular dins l’evolució del muralisme del segle XX.
