L'article analitza el despertar de l'«ull espiritual», la doctrina de les correspondències, el simbolisme de l'amor com a principi de perfeccionament i la representació del més enllà com un ordre regit per lleis espirituals. Així mateix, posa de manifest les afinitats de la novel·la amb la tradició visionària occidental, especialment amb Dante i Swedenborg, i defensa que la visió no constitueix un simple recurs narratiu ni una expressió del simbolisme, sinó el principi organitzador de tota la narració. Des d'aquesta perspectiva, Hespérus es revela com una de les manifestacions més significatives de la literatura visionària europea de finals del segle XIX.
7/20/26
Más allá del simbolismo: "Hespérus" de Catulle Mendès y la literatura visionaria
Tradicionalment, Hespérus (1892), de Catulle Mendès, ha estat considerada una novel·la simbolista profundament influïda pel pensament d'Emanuel Swedenborg. Aquest estudi proposa una lectura complementària que situa l'obra dins la tradició de la literatura visionària. A partir de l'anàlisi del recorregut del protagonista, s'examina la funció estructural de la visió, el procés de transformació interior que precedeix l'accés al món invisible i la concepció del coneixement com a experiència espiritual.
