Aquest article reconstrueix el procés de beatificació de Sor Filomena de Santa Coloma, monja professa de l’Orde de les Mínimes, nascuda Filomena Ferrer i Galceran a Móra d’Ebre el 3 d’abril de 1841 i morta al monestir de les Mínimes de Valls el 13 d’agost de 1868. A partir de la seva fama de santedat, conservada després de la mort, s’inicià el Procés Ordinari Tarraconense, instruït entre el 9 d’octubre de 1880 i el 9 de març de 1887, amb l’objectiu de recollir testimonis, documents i proves sobre la seva vida, les seves virtuts, els seus escrits i les gràcies atribuïdes a la seva intercessió.
Un cop conclosa aquesta primera fase, la causa fou enviada a Roma i introduïda formalment davant la Santa Seu l’any 1891. Posteriorment, es van instruir els processos apostòlics, sota l’autoritat romana, per verificar i completar el material recollit a Tarragona. L’any 1900, la Sagrada Congregació de Ritus declarà vàlids els processos instruïts, amb la salvetat que quedaven exclosos els testimonis que no havien estat repetits en el procés apostòlic. Aquest decret, aprovat pel papa Lleó XIII, no significava encara ni la beatificació ni el reconeixement de les virtuts heroiques, sinó la confirmació jurídica que la causa podia continuar.
Després d’aquesta etapa, la causa quedà llargament interrompuda. El decret posterior de virtuts heroiques explica que aquesta aturada es produí a l’espera que la ciència avancés en l’estudi de determinats signes corporals, espirituals, ascètics i místics atribuïts a la Serventa de Déu. La causa es reprengué el 1981 i culminà, en aquesta fase, amb l’estudi teològic i canònic de les seves virtuts. El 15 de novembre de 1988, els consultors teòlegs de la Congregació per a les Causes dels Sants afirmaren unànimement que Sor Filomena havia exercit les virtuts en grau heroic; el mateix criteri fou confirmat pels cardenals i bisbes el 16 de maig de 1989.
Finalment, el 7 de setembre de 1989, a Castel Gandolfo, Sant Joan Pau II aprovà el decret de virtuts heroiques de Sor Filomena de Santa Coloma, publicat a les Acta Apostolicae Sedis l’any 1990. Des d’aquest reconeixement, l’Església la presenta com a Venerable, però no encara com a beata ni com a santa. La seva causa continua oberta i resta pendent del reconeixement d’un miracle atribuït a la seva intercessió per poder avançar cap a la beatificació.
L’article també subratlla la importància actual de les iniciatives impulsades per les Monges Mínimes de Móra d’Ebre, el municipi i altres entitats culturals i religioses per donar a conèixer la vida, els escrits i l’espiritualitat de Sor Filomena. Aquestes activitats mantenen viva la seva memòria, reforcen la seva fama de santedat i presenten la Venerable com un referent espiritual profundament vinculat a Móra d’Ebre, un poble que ha conservat amb afecte la seva empremta i que continua mirant la seva figura amb esperança en el camí cap a la beatificació.
