El nucli del treball és una lectura iconogràfica i doctrinal de la planxa: l’estructura tipus mizrach, la simbòlica de la Llum (Or) i l’Infinit (Ein Sof), l’escala iniciàtica, les tríades cosmogòniques i la inserció de l’Arbre de la Vida en l’espai ritual. Es destaca la seva aportació pionera en publicar correspondències entre les deu sefirot i els oficials de lògia, integrant també atribucions planetàries, els 32 camins de saviesa i referències als graus ritualístics. Es conclou que la litografia actua com un “temple simbòlic” on conflueixen tradició cabalística, imaginari maçònic i un projecte universalista d’educació moral i il·luminació.
3/20/24
LA CÁBALA EN EL TEMPLO MASÓNICO
Aquest article estudia la interacció entre càbala i maçoneria al segle XIX a partir de la figura del cabalista i maçó hongarès David Rosenberg (1793–c.1845) i, especialment, de la litografia de 1834 “Le Miroir de la Sagesse” (“El mirall de la saviesa”). Després de diferenciar la càbala jueva de la “càbala” cristiana europea, s’emmarca la trajectòria intel·lectual i maçònica de Rosenberg al París del seu temps i la seva defensa de l’origen jueu del simbolisme maçònic.
