L’Altar de l’Encens, també anomenat Altar d’Or o dels Perfums, constitueix un símbol central del culte del Tabernacle i del Temple de Salomó, tal com es descriu a Èxode 30:1-10. Més enllà de la seva funció ritual, representa l’elevació de la pregària, la purificació espiritual i la mediació entre el món humà i el diví.
Aquest article analitza el seu simbolisme des d’una perspectiva cabalística i iniciàtica, i n’estableix les correspondències amb l’Ara Maçònica del Ritu Escocès Antic i Acceptat.
