9/30/24
PLATÓN Y EL APRENDIZ MASÓN
Aquest article analitza la jerarquia entre béns divins i béns humans que Plató formula al Llibre I de les Lleis, i en proposa una lectura en clau maçònica. S’hi estudien els béns divins —prudència, valentia, intel·ligència i justícia— com a fonament dels béns humans —salut, bellesa, força i riquesa—, i s’hi sosté que els béns materials només esdevenen plenament valuosos i estables quan queden subordinats a la virtut. A partir d’aquesta estructura, s’hi traça una correspondència amb el simbolisme del temple maçònic, especialment amb les columnes de saviesa, força i bellesa, i amb una quarta dimensió vinculada a la temprança. Com a cloenda, es presenta el camí de l’aprenent maçó com un procés de perfeccionament moral i intel·lectual, en què el conreu de les virtuts obre l’accés als béns divins i, a través d’aquests, orienta una vida humana més ordenada i harmònica, al servei de la comunitat.
