Aquest estudi ofereix una aproximació biogràfica a Oskar Adolf Hermann Schmitz (1873-1931), una de les figures més singulars i menys conegudes de la cultura alemanya de començament del segle XX. Escriptor, assagista, viatger i pensador, Schmitz desenvolupà una obra que transcendeix els límits de la literatura per endinsar-se en la filosofia, la psicologia, la història de les religions i les tradicions esotèriques d'Occident i d'Orient. La seva trajectòria intel·lectual, estretament vinculada als ambients simbolistes de Munic, al cercle de Stefan George, als Kosmiker, a Carl Gustav Jung i a Hermann Graf Keyserling, revela una recerca constant d'una síntesi entre art, espiritualitat i coneixement.
La biografia reconstrueix la seva evolució personal i intel·lectual a partir de les seves obres, dels seus diaris (Tagebücher) i de la bibliografia especialitzada, posant un èmfasi especial en la seva personalitat, la seva salut, la seva concepció del simbolisme, l'alquímia, l'astrologia i el ioga, així com en la seva interpretació de l'esoterisme com a via de transformació interior. Igualment, s'analitza el context cultural en què sorgí Haschisch (1902), considerada la seva obra narrativa més representativa, i se'n destaca la importància dins del conjunt del seu pensament.
L'objectiu és contribuir a la recuperació d'un autor gairebé desconegut en l'àmbit hispànic i situar-lo en el lloc que li correspon dins la història intel·lectual europea, com un dels representants més originals del simbolisme tardà i del diàleg entre la psicologia moderna i les tradicions espirituals occidentals.
